L’Ovella Eivissenca és un animal entroncat amb el bestiar oví de la Mediterrània Occidental, com la resta de races ovines balears, però amb unes característiques específiques que la fan totalment diferenciable d’aquestes.
És una raça que ha estat present a les cases pageses eivissenques des de fa molts anys, ja que abastava de carn i llet a les famílies, constituint així una peça clau en la seva alimentació. Malauradament en l’actualitat aquesta ovella està en greu perill d’extinció degut a la introducció durant el segle passat d’altres races foranes ovines selectes i més productives.
És una ovella molt rústica, perfectament adaptada a les condicions de l’illa i d’elevada resistència a les malalties.
Són animals de grandària corporal mitjana, de tipus eumètric, proporcions allargades i de perfil convex.
El pes viu de les femelles sol oscil·lar entre els 45-55 Kg. i el dels mascles entre els 58-78 Kg. Són animals sulls i tenen les orelles relativament grosses i caigudes però sense tocar la cara.
La seva pell pot presentar 3 coloracions: blanca, negra o clapada de marró o negre a les zones distals coberta per un pèl bast i sense llustre. Són animals majoritàriament de llana blanca, encara que també s’hi troben en menor proporció animals negres amb la llana també fosca. Aquesta llana es divideix en dos estrats: un de fibra gruixuda i llarga que s’agrupa en metxes piramidals i un altre estrat de llana més fina i curta. Les extremitats són altes, robustes i ben aplomades i la cua és llarga, sobrepassant el garró.
Malgrat gaudir d’un Llibre Genealògic i un Estàndard Racial aprovat des del 2002, un Programa de Conservació que s’inicià al 2004 i una associació de criadors que dóna suport i foment a la raça des del 2005, la raça es troba actualment en un estat crític de greu perill d’extinció.
L’Associació de Criadors d’Ovella Eivissenca és una associació petita, amb pocs socis i poca capacitat econòmica i d’infraestructura, situació agreujada pel fet de viure a una illa quasi plenament turística, on davant un sector terciari imponent, el sector primari és molt reduït i la seva producció es destina majoritàriament a l’autoconsum. Això complica l’obtenció de fons econòmics propis que afavoreixin una adequada autogestió i funcionament de l’associació i fa que depengui de convocatòries d’ajudes públiques per poder subsistir.
Malgrat tots aquests factors adversos, l’associació encara és viva i vol continuar lluitant per la conservació de la raça que compta amb 246 animals reproductors (amb un alarmant reduït nombre de mascles) a un total de 19 explotacions (desembre 20115) localitzats a les Illes d’Eivissa i Formentera, on recentment a aquesta última s’ha confirmat l’existència d’un reducte d’una població addicional.
