La Gallina Eivissenca engloba a un tipus de gallina típica d’Eivissa i Formentera que es diferencia clarament de la resta de gallines de les Illes Balears, mostrant una influència del tronc atlàntic (la qual cosa es manifesta en el color vermell de les orelletes, el pes més feixuc i la cresta més petita) sobre el tronc mediterrani.
Aquest animal ha estat un punt bàsic en l’economia rural eivissenca aportant carn i ous a les cases, constituint una font important de proteïna en l’alimentació.
Els estudis de descripció i caracterització d’aquesta raça s’iniciaren ja al 2006 i foren continuats al 2008 amb un estudi de caracterització morfològica, productiva i genètica, analitzant els resultats comparativament amb les altres gallines autòctones balears, el qual va conduir finalment al seu reconeixement oficial com a Raça en Perill d’Extinció a l’any 2012. A més, aquests estudis la defineixen com una possibilitat interessant de cara a abastir el mercat local, ja que de les tres races de gallines balears, és la que presenta una millor aptitud productiva tant en carn com en ous. Experimenta un creixement més ràpid, a més d’assolir un major pes i un millor índex de conversió respecte de les altres i és la que obté una millor corba de posta i una major grandària i pes mig de l’ou.
Són animals d’un pes considerable, 3,5-4 Kg. els galls (anella 24 mm) i 2,5-3 Kg. les gallines (anella 22mm). L’ou té la closca de color crema i el seu pes ronda els 65 g. El gall té una cara estreta, de grandària mitjana amb una cara llisa vermella, les barbetes són ovalades mitjanament grosses i la cresta presenta entre 6 i 7 dents ben definits però no molt profunds. Les orelletes són mitjanes, allargades, aferrades a la cara i vermelles. El bec és corbat, gruixut de grandària mitjana i de color banya. Els ulls també són de grandària mitjana, de forma el·líptica i de color ambre. El tronc i el dors són també de talla mitjana amb un pit i un abdomen amples i ben desenvolupats.
La cua està ben poblada, no supera l’alçada de la nuca i es manté inclinada entre 45-90º. Les ales són més be curtes sense sobrepassar l’abdomen i cenyides al cos. Les cuixes són llargues i els tarsos són gruixuts, sense plomes i de color blanc o blau pissarra amb una franja de punts vermella i quatre dits rectes, gruixuts, separats, forts i drets.
Les gallines presenten les mateixes característiques que el gall excepte per les diferències atribuïbles al sexe que són: una cresta mitjana i menys desenvolupada amb tendència a romandre dreta i unes barbetes més curtes i arrodonides. El bec també és menys corbat i les ales un poc més horitzontals. Existeixen tres varietats reconegudes:
L’associació reactivada vol continuar en la seva missió de preservar aquesta raça de gallina i està treballant per revertir una situació molt crítica propiciada pel gran recés que patí la raça durant els anys posteriors al seu reconeixement i la pressió exercida per la cria de gallines més selectes.
Actualment està realitzant, en col·laboració amb el Consell d’Eivissa, un programa d’accions d’extrema urgència que inclou la revisió morfològica i actualització del cens entre altres, per tal de poder reprendre en breu i de manera adequada les tasques de conservació oficials.